dimarts, 26 de febrer del 2013

Desig complert

A vegades tenim meravelles de la naturalesa a tocar i no ens donem compte.
Este paratge, en el Parc Natural de la Serra de Mariola, el conec des de fa molt anys i és un d'eixos llocs que em tenen meravellat, però sempre que havia tingut l'oportunitat de visitar-lo, no disposava de la càmera i l'equip suficient per trau-li tot el partit -fotogràfic- que es mereix.

Aquesta vegada, encara que quan et poses a la feina, te n'adones que mai tens l'equip suficient, vaig poder complir el desig i començar a exprimir part de la bellesa que desprèn este preciós -i fresquet- lloc.








dimecres, 20 de febrer del 2013

Amanéixers d'hivern

Hi han poques coses que m'agraden de l'hivern, les podria comptar amb els dits d'una mà i em sobraria algun dit.
Una d'eixes coses que m'agraden són els amanéixers que, a diferència de l'estiu, no hi ha cap igual.
I jo que tinc la sort de poder veure eixir el sol cada dia des de casa, no perd l'oportunitat, càmera de fotos en mà, d'esperar eixe màgic moment.
Com a mostra del que disfrute cada matí, ahí van unes postals.












dilluns, 11 de febrer del 2013

La Pesaeta

Fidel a la tradició, com cada any, des de fa quasi 25 anys, este cap de setmana m'he passat per la paradeta de "Pepe y Mercedes", per comprar la Pesaeta.

La pesaeta és una tradició genuïnament castelluda per Carnestoltes.

El xic que pretenia a una xica li comprava en aquestes dates torró, dolços i altres llepolies, per a que durant la Mona ella fos la seua monera i d’ací nasquera amb el temps una relació més formal entre ells.
La xica que havia rebut (i acceptat) la pesaeta d’un xic, el dia de la Mona li portava a la seua cistella alguna cosa especial de menjar per al seu monero, i els dos anaven emparellats en eixos dies sense cap compromís seriós, encara que molts moneros van esdevindre nuvis i després matrimoni.
Altres vegades la intencionalitat de la pesaeta no era demostrar estima, sino simplement anar emparellat en eixos dies, doncs tots anaven en parella i el/la que es quedava sense monero/a quedava un poc desplaçat del grup.

La paradeta amb torró antigament es parava al Passeig, lloc de trànsit per a les parelles que festejaven – i d’on no estava ben vist eixir-se’n-. En èpoques recents es va traslladar al cantó dels Palomos i actualment davant del mercat municipal.

Una tradició semblant existia a València ciutat, on els enamorats regalaven caramels i dolços a la seua estimada el dia de Sant Donís (9 d’octubre), embolicats amb un mocador que les dones utilitzaven per al coll.